Em vaig mudar a Tòquio al maig amb dues maletes. Vaig aconseguir trobar el meu camí pel metro de Tòquio i vaig treure les maletes fins a la meva casa compartida. Se suposa que em trobaria amb el gerent a les 9 del matí per a la cita de mudança. Vaig esperar fora a les escales i vaig llegir el meu llibre. Incomptables persones van entrar i sortir de l'edifici, però ningú em va permetre esperar al vestíbul. Estava esgotat. Finalment, algú que va anar a córrer abans, va tornar i em va lliurar una ampolla d'aigua mentre començava a regar el jardí de fora. Aquest va ser el començament de l'amabilitat que vaig experimentar d'alguns d'aquesta casa compartida. 

 

Vaig conèixer a Cito Wheelington, que organitzava sopars setmanals del club de cuina. Ell inventava receptes, els membres m'ajudaven a comprar els ingredients i després dirigia a tothom sobre com cuinar-lo. És una gran persona. Realment càlid i acollidor i ferotgement lleial als seus amics. 

 

Després de la corona, volia continuar provant més receptes. Vaig acabar vivint en un petit apartament d'una habitació, però això no em va impedir utilitzar la meva única taula per gairebé tot.